diumenge, 23 d’octubre del 2011

Visors SMART

Pissarres digitals en línia

Orientacions per a crear activitats amb SMART Notebook

Interfície SMART Notebook 10.X

Instal·lació SMART Notebook 10.X

Entorns TIC 1x1

Què és eduCAT 2.0?

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Competència digital

La competència digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement.
El desplegament normatiu de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) ja incorporava el concepte de Competència Digital en els decrets d'ensenyaments mínims de l'Educació obligatòria.
Aquesta Competència Digital també es recull, de manera explícita, en la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). La LEC estableix al seu article 59, referent a l’ordenació de l’Educació Secundària Obligatòria, apartat 2bPrimer que “ L'educació secundària obligatòria té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que els permeti: b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formació de pensament i d'expressió d'idees, les habilitats i competències culturals, personals i socials relatives a: Primer. L'expressió i la comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries per a l'ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.”

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Més realitat … i ara què?

En el que suposo que tothom estarem d’acord és que la revolució digital i la seva implantació a nivel escolar és innegable.
Negar aquesta realitat seria anar en contra de la nostra societat i no preparar els nostres alumnes per a que afrontin la seva vida futura.
Però, clar, i nosaltres com podem ajudar a fer realitat tot això … nosaltres que procedim d’una cultura analògica?.
Font de la imatge: arxiu propi
Doncs, dit d’una manera planera, posant-nos al dia i assatjant noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Però, jo concretaria més amb una paraula temuda per alguns i estimada per altres -com jo-: formació, formació i formació … per tots els mitjans possibles, renunciant, en moltes ocasions, a hores de temps personal fent realitat allò que alguns denominen autoformació i que jo anomeno estimar la cultura i sentir-me útil (n’hi ha que creiem, parafrasejant una dita d’en Vallejo Nájera, que “la cultura no es un penoso deber , sinó un gozoso privilegio”).

Escola 2.0 i realitat

El Programa Escola 2.0 és un projecte d'integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en els centres educatius, que contempla l'ús personalitzat d'un ordinador portàtil per part de cada alumne o alumna. L'objectiu suposa posar en marxa les aules digitals del segle XXI, aules dotades d'infraestructura tecnològica i de connectivitat.”. Aquesta és la definició del projecte formulada per Antonio Pérez Sanz, Director de l’Institut de Tecnologies Educatives, ITE, del Ministerio de Educación.
La integració d'aquest projecte a Catalunya va ser eduCAT 1x1. La seva implantació inicial va ser una autèntica aventura
 que molts de nosaltres, educadors,  la vam viure com un tema polític ... arribats a aquest punt NO COMMENT!!!!.
Font de la imatge: arxiu propi

Però, parlem de l'objectiu final del projecte: la revolució digital a les aules.
Doncs bé, coincidint, amb l’opinió d’en Jordi Adell, aquesta autèntica revolució de cara a l’ensenyament passa pel plantejament per part dels docents de la qüestió següent:
“Com poden fer servir els nostres alumnes totes aquestes eines i potencialitats noves oferides per les noves tecnologies per a poder aprendre?”
La resposta és senzilla però molt complicada en el plantejament, tant intitucional com real.
M’explico: la resposta passa per plantejar-nos, tots els sectors educatius (docent, pares, alumnes, institucions educatives), que aquestes noves tecnologies no es poden fer servir per a perpetuar la nostra manera d’ensenyar i el model pel qual nosaltres pensem que els nostres alumnes aprenen.
 Així doncs, aquest canvi és una autèntica revolució, ja que hem de reconvertir les nostres pràctiques d’ensenyament-aprenentatge cap a models que s’adaptin a les noves maneres d’aprendre dels nostres alumnes. Abans els nostres alumnes cercaven la informació en fonts analògiques: llibres (si un altre company havia agafat el llibre abans que nosaltres, ens havíem d’esperar a que el tornés ..), articles de revistes, professor presencial, … ara aprenen cercant la informació al núvol digital, consulten les opinions de la resta amb els fòrums, xarxes socials, poden accedir a professors virtuals, …en definitiva ha canviat el model cap a una cultura del coneixement participatiu.
I ara una altra pregunta
“Com encaixem nosaltres, el docents, autèntics immigrants digitals, en tot aquest procés?”
Doncs, la resposta ara sí que és realment complicada ja que, en molts casos, haurem de “desaprendre” (quin pal que acabo de donar al diccionari ???) moltes dinàmiques que estan institucionalitzades en la vida escolar. Per no parlar de com s’incardinaran en aquest procés les multinacionals editorials, de venda de llibres, de venda de música, els gran negocis de premsa, etc.
Però, encara no he donat resposta a la pregunta anterior. Com? Doncs, com sempre … posant les ganes que ens caracteritzen, sense les quals aquesta escola no funcionaria … millor no parlem dels pressupostos actuals, en educació, en els temps complicats que ens toca viure.
Tot i així, n’hi ha que pensem que ens ensortirem de tota aquesta revolució, tot i la mancança de pressupostos i mitjans. A l’escola pública sempre ho hem fet, NO?.

La web 2.0

“El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.[1]
mapa-web-20-medium
El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[5] del.icio.us[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[7] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"[8] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció”. Font