En el que suposo que tothom estarem d’acord és que la revolució digital i la seva implantació a nivel escolar és innegable.
Negar aquesta realitat seria anar en contra de la nostra societat i no preparar els nostres alumnes per a que afrontin la seva vida futura.
Però, clar, i nosaltres com podem ajudar a fer realitat tot això … nosaltres que procedim d’una cultura analògica?.
 |
| Font de la imatge: arxiu propi |
Doncs, dit d’una manera planera, posant-nos al dia i assatjant noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Però, jo concretaria més amb una paraula temuda per alguns i estimada per altres -com jo-: formació, formació i formació … per tots els mitjans possibles, renunciant, en moltes ocasions, a hores de temps personal fent realitat allò que alguns denominen autoformació i que jo anomeno estimar la cultura i sentir-me útil (n’hi ha que creiem, parafrasejant una dita d’en Vallejo Nájera, que “la cultura no es un penoso deber , sinó un gozoso privilegio”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada